El passat dia
15 varem celebrar la festivitat de Santa Teresa de Jesús.
Era una monja
Carmelita que va reformar l'orde carmelita on anys després va ingressar el fundador
de les Germanes Carmelites, el Pare Palau.
DIA 16/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
OBRINT
CAMINS, VALORS QUE CREEN VALORS
El dia 15 varem
celebrar la diada de Santa Teresa de Jesús.
Teresa de Cepeda
y Ahumada fou una monja carmelita reformadora de l'orde carmelita i autora
d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12
de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de
l'Església.
Va impulsar
la reforma de l'ordre del Carmel a fi de fer-lo tornar al rigor, la pobresa i
l'espiritualitat originals. No es tractava tant de fer una vida de penitència i
mortificació, sinó de viure senzillament i fraternalment l'Evangeli i la regla
de l'orde.
Amb la
col·laboració del jove Joan de la Creu va estendre la seva reforma als convents
masculins, fundant el primer convent de carmelites descalços en novembre del
1568 a Duruelo. Teresa de
Jesús va morir el 4 d'octubre de 1582, però aquell any el Papa Gregori
XIII va canviar el calendari pel nou calendari gregorià i es van afegir 11 dies
al calendari que s'utilitzava fins aleshores i per aquest motiu la festivitat
de Santa Teresa de Jesús és el dia 15 d'octubre. El seu cos es conserva a
l'església del convent de l'Anunciació d'Alba de Tormes.
DIA 17/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
ATUREM-NOS I ESCOLTEM
Tothom
atabalat per..., cap a on..., per què...?
Les motos
corrien, els cotxes corrien, tothom corria. Perdó, no tinc temps; ara no puc,
ja tornaré a passar...
El neguit ha pres possessió del cor de moltes persones i s’han robotitzat...
Quin contrast
amb les paraules i l’exemple de Jesús!
Ens estem
acostumant a poc a poc a viure sense escoltar els altres ni a Déu.
Aturem-nos i escoltem.
DIA 17 i 18/10/2017
Pregària (E.I. 1r, 2n, 3r i 4t Primària,)
CONVIURE
AMB ARMONIA
DIA 18/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
EL PAPA FRANCESC I ELS DRETS DELS
TREBALLADORS
DIA 19 i 20/10/2017
Pregària (E.I. 1r, 2n, 3r i 4t Primària,)
GRÀCIES!
Senyor,
en començar aquest matí et volem donar gràcies pels pares, amics, monitors i
professors,
que ens ensenyen a conviure, a comportar-nos i a estimar.
Perdó,
perquè, a vegades,
ens portem malament amb ells.
Dóna’ns forces
perquè, a vegades, no donem importància als seus esforços.
DIA 19 i 20/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
VALENTS!
Ya no va más ahora es el momento de
alcanzar tus sueños.
Ningún rival nadie que te pueda hacer sentir pequeño.
Sólo pido que lo intentes que demuestres el valor que llevas dentro.
Toda mi fe la he puesto en ti debes ser valiente.
Un corazón firme al latir a tu lado siempre.
Te vi pasar hambre y un instinto de animal desprendes.
Miras atrás sabes que estaré justo al final lo sientes.
Y hoy se que lo que tu nos das no te lo podré pagar.
Hoy se que a través del cristal tu me tienes que escuchar.
Solo pido que lo intentes que demuestres lo que vales tu vales, tu vales.
Cuenta la historia de Tamara, una niña sorda que quiere
convertirse en bailarina. A pesar de su incapacidad, la pasión por la danza
corre por sus venas y aunque no pueda escuchar la música, la siente, sin que
esto sea un impedimento para perseguir su sueño. Se trata de un verdadero
ejemplo de superación personal y de que, al final, todo esfuerzo tiene su
recompensa.
DIA 9/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
OBRINT
CAMINS
La
paràbola dels vinyateres està parlant també de nosaltres. Ens pensem que tot és
nostre amb un sentit de possessió maldestre, fins i tot ens sentim amos de la
natura i sovint la violentem.
a de compromís. Déu va somniar una terra
on tots els homes i dones treballaríem per donar bons fruits. ¿Farem possible
aquest somni?
DIA 11 i 13/10/2017
Pregària (E.I. 1r, 2n, 3r i 4t Primària,)
OBRINT
CAMINS,LA NOSTRA FORÇA
Després de realitzar unes respiracions
tranquil·les, l'alumnat observa les seves mans; les junta pels palmells,
intentant apropar-les al màxim pressionant; es deixen anar deixant únicament
les puntes dels dits en contacte. Es repeteix diverses vegades. Després de
separar les mans, es tanquen i obren simultàniament, notant la pressió suau de
les ungles a la pell en tancar el puny i el seu estirament al obrir-les. Per
acabar, s'estén una mà i es passa pel seu contorn el dit índex de l'altra,
recorrent els dits un a un, mentre es recreen en la carícia. Es repeteix
canviant de mà. Es fan 3 respiracions profundes per tancar l'activitat.
Senyor tu sempre ets la nostra força. Quan
tenim por sabem que tu ets amb nosaltres i ens sentim valents. No hi ha enemic
que ens espanti ni problema que ens faci defallir. Gràcies per ser la nostra
força i el nostre valor.
DIA 10 i 11/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
OBRINT
CAMINS, TU POTS!
Moltes
vegades sentim que no som capaços d'aconseguir la nostra meta, en ocasions
perquè ens posen l'etiqueta de que no podrem i de vegades perquè ens les posem
nosaltres mateixos amb frases com 'No sóc capaç', 'no podré', ' és impossible
',' uf, mai ho aconseguiria ', aconseguint així donar-nos per vençuts sense
haver-ho intentat una primera vegada o fins i tot una altra vegada més.
El que avui sembla impossible, potser demà
no ho sigui, així que intentem-ho de nou! Posem-nos frases com ‘Ho he
aconseguit!’.
DIA 13/10/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
OBRINT
CAMINS, VALORS QUE CREEN VALORS
Kintsugi
en japonès vol dir: fusteria d'or, i és una tècnica molt sofisticada per arreglar
fractures de la ceràmica.
Es
tracta també d'una filosofia que planteja que els trencaments i reparacions
formen part de la història d'un objecte i han de mostrar-se en lloc
d'ocultar-se, incorporar-se i fer-ho per embellir l'objecte, així posant de
manifest la seva transformació i vida.
El
Kintsugi pot arribar a nivells artístics increïbles, art pur.
El mateix succeeix amb els humans, amb les
nostres ferides emocionals i existencials. Elles poden també convertir-se en
les nostres majors fonts de bellesa i aprenentatge si ho fem des de l'amor, la
consciència, la compassió o la generositat.
Aquests dies hemcelebrat
la festa major de la nostra ciutat; la Mare de Déu de la Mercè és la nostra
patrona.
La Mare de Déu és la mare de Jesús,
però també és la nostra mare
i la de molts nens i nenes de pobles i països diferents.
A cada poble per sentir-la més
a prop li posem un nom diferent,
de la nostra terra.
Però la Mare de Déu és només una amb diferents noms.
Maria, com totes les mares, va acompanyar i ajudar sempre a Jesús.
Jesús va anar aprenent a estimar com ella.
Senyor, ajuda’ns a estimar com ho feien Maria i Jesús.
DIA 26/09/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
LA MERCÈ, PATRONA DE BARCELONA
Aquest passats dies hem
celebrat la festivitat de la Mercè.
Diu la llegenda que la nit del
24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei
Jaume I a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramón de Penyafort. A tots tres els va
demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats
pels sarraïns . Eren temps de guerra religiosa.
Segles més tard, el 1687,
Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de
Déu de la Mercè, en català, (“fer mercè” vol dir concedir un regal molt gran).
Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona.
El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.
DIA 27/09/2017
Pregària (E.I. 1r, 2n, 3r i 4t Primària,)
DEMANEM EL BON
HUMOR A INICI DE CURS
Senyor,
en començar un nou curs, volem donar-te gràcies per tenir companys nous i
retrobar-nos amb els antics:
també,
però, voldríem demanar-te allò que necessitem per caminar junts:
Dóna'ns
la salut del cos i el bon humor que ens cal per mantenir-la.
Dóna'ns
un esperit que no conegui l'avorriment ni el remugueig, ni el ploriqueig, ni la
queixa.
I
no ens deixis prendre gaire seriosament aquesta cosa que es fica pertot i que
s'anomena JO.
Dóna'ns,
Senyor, el sentit de l'humor: fes-nos capaços de riure d'un acudit perquè
sapiguem treure una mica d'alegria de la vida i la puguem compartir amb els qui
ens envolten.
DIA 27/09/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
RELAXACIÓ
El professor
tanca els llums de la classe, posa el vídeo i llegeix en veu alta:
Primer
de tot tanca els ulls… Et trobes a la platja…
Posat
bé a la cadira, l’esquena recta i recolzada, els dos peus plans al terra i les
mans sobre les cames amb els palmells de les mans cap amunt…
Fixa’t
amb la teva respiració, segueix-la… Inspira… Atura’t… Expira… Atura’t… Inspira…
Atura’t… expira…
Aclareix
la ment, no pensis amb res, només has de notar la teva respiració…
Imagina
que et trobes al costat del mar, escoltes els soroll de les ones, t’imagines
allà?
Aquest és el lema d’aquest curs: Ens convida a seguir caminant, a explorar i obrir
camins que ens permetin compartir el millor de nosaltres amb els altres.
DIA 15 i 18/09/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
OBRINT CAMINS
Amb aquest lema pretenem
reforçar la idea i la necessitat que els que creiem i seguim Jesús de Natzaret,
estem cridats no només a seguir caminant, sinó a explorar i obrir camins que
ens permetin compartir el millor de nosaltres mateixos amb els altres.
Necessitem obrir camins en MISSIÓ COMPARTIDA. Caminar amb una actitud
d'obertura a Déu i al Proïsme; en diàleg amb la fe que ens anima, la cultura
que ens impulsa y comprometre’ns a ser testimonis de Jesús i els valors
cristians en la família, a l’escola, a la feina, a la vida.
Obrint camins! És el nostre gran desafiament. Ser cercadors audaços, creatius i
incansables de l'Amor, la Veritat, la Justícia i la Pau.
Obrint camins a
l'esperança,
obrint camins sense tardança,
obrint camins que el món avança,
obrint camins ara mateix.
Obrint camins per a un món jove,
obrint camis ara que és d'hora,
obrint camins i via fora!
obrint camins ara mateix.
Obrint camins Crist ens espera,
obrint camins i ens allibera,
obrint camins en primavera,
obrint camins ara mateix.
Obrint camins a cops de vida,
obrint camins és nostra crida,
obrint camins de joia i vida,
obrint camins ara mateix.
DIA 19 i 20/09/2017
Pregària (E.I. Primària i ESO)
RELAXACIÓ AMB SONS DE LA NATURA
En els entorns naturals es poden escoltar tota una
bateria de sons ambientals que no només ens ajuden a aconseguir un estat de
calma, sinó que aconsegueixen tele transportar-nos a llocs molt més afables i
tranquils dels que ens trobem en realitat. Us convidem a escoltar uns minuts de
sons de la natura. Simplement pel gust de relaxar-se, de començar el dia amb
una bona energia. Sons àgils però tranquils, que ens aporten minuts relaxants,
portant-nos a la ment aquest particular olor a terra mullada i projectant en
nosaltres el color dels paisatges. Deixeu-vos transportar per ells i gaudiu del
moment.
DIA 21 i 22/09/2017
Pregària (E.I. 1r, 2n, 3r i 4t Primària,)
EL SECRET DEL GLOBUS
Un dia Déu va posar un globus a
la terra perquè tots els que volguessin pujar al cel a veure’l poguessin
fer-ho. El globus era enorme i hi podien cabre fins a cent persones. Van ser
molts els grups que van voler pujar-hi. Es van formar llargues cues. Però quan
el globus era ple de persones llestes per volar, no hi havia manera que el
globus s’aixequés del sòl.
Ho van provar tot; des d’omplir
el globus amb aire molt calent fins a donar saltets per impulsar-lo, però no hi
va haver manera.
Al final, tots van pensar que
aquell globus no funcionava. Fins que va arribar un altre grup de persones que
només pujar-hi, van pujar al cel amb la velocitat d'un llamp.
Quan van baixar de veure Déu,
els altres grups van tornar a intentar pujar, però el globus no es va aixecar
ni un pam de terra. Una altra vegada havia deixat de funcionar. Ràpidament van
anar a preguntar al grup de persones que havia aconseguit pujar al cel què és
el que havien fet perquè el globus funcionés. I ells van respondre:
- L'únic que hem fet ha estat
estimar-nos com a germans. Aleshores el globus ha pujat com un coet cap al cel.
Des d'aquest moment, tots els
grups de persones que volien anar al cel per veure Déu s'havien d'estimar com a
germans. Només així el globus podia funcionar.
DIA 21 i 22/09/2017
Pregària (5è i 6è Primària i ESO
EMOCIONS
L'escola que reemplaça els
càstigs per la meditació A l'escola Robert W. Coleman, a
Baltimore (Estats Units), el saló de càstig és un lloc acollidor, tranquil, es
respira calma. No hi ha cadires ni pupitres. Ni un sol llibre. Alberga coixins
encoixinats de color porpra, molts coixins, escampats pel pis de forma
aleatòria. Els nens que van allà (obligats, això sí) s'asseuen sobre ells,
creuen les cames i adquireixen una posició amb l'esquena ben dreta i les mans
sobre els genolls flexionats. Llavors, amb els seus ulls ben tancats, comencen a
meditar. És el mètode innovador que aquesta escola de primària empra per
castigar els estudiants que no responen a les normes de comportament i
convivència. Ja no hi ha càstigs: només meditació i molta pau. Els beneficis de
reemplaçar els càstigs amb aquestes tècniques són visibles: millora la memòria
i la salut mental, incrementa la concentració, redueix l'estrès i
l'agressivitat.
Qualsevol massatge és agradable i relaxa,
gairebé de forma instantània, la zona que toquem. A més, establir contacte
físic entre els diferents components del grup fa que s’estableixi una nova
forma de comunicació no verbal, potser desconeguda per a alguns, però que de
seguida relacionen com una cosa tremendament suggestiu. Aquest massatge es
practica amb la punta dels dits i bàsicament a la cara, cuir cabellut i
clatell. Un company es col·loca darrere l’altre que pot estar assegut i li fa
el massatge per tot el cap. Es pot fer donant suaus tocs o fent petits cercles
amb els dits. Dura uns minuts. També es pot posar música relaxant. Passat
aquest temps, canviar-se amb el company.
Cooperar amb altres, col·laborar i ajudar-se entre
persones que comparteixen ideals, és l'eina perfecta per aconseguir propòsits,
somnis i construir alternatives enmig d'una societat que absorbeix i condiciona
el nostre comportament i forma de vida.
SECUNDÀRIA Ecologia integral
Vecinos
de Valdebernardo hacen guardias nocturnas para salvar a una familia de patos
En el barrio de Valdebernardo, en Vicálvaro, no hay patitos feos.
Tampoco un grupo de cisnes protectores. Los salvadores en esta historia con
matices de cuento son los vecinos del bulevar de Indalecio Prieto, que
espontáneamente se han organizado para socorrer a una pequeña familia de patos
amenazada de muerte. Un mes y medio después de nacer, y ante sus dificultades
para sobrevivir, les nutren de comida y hacen guardias nocturnas hasta que
puedan valerse por sí solos. Esta suerte de ángeles de la guarda surgió
accidentalmente, casi como su amor por las crías. Según narran los vecinos de
la zona, comprobaron cómo la madre de los patitos no terminaba de criar a su bandada.
Pese a cuatro intentos en los últimos cuatro años, siempre morían. El barrio
rápido les adoptó y asumió como sus mascotas.
“És molt noble assumir el deure de tenir
cura de la creació amb petites accions quotidianes, i és meravellós que
l'educació sigui capaç de motivar-les fins a conformar un estil de vida. [...]
Aquesta conversió suposa diverses actituds que es conjuguen per a mobilitzar
una cura generosa i plena de tendresa (…) També implica l'amorosa consciència
de no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb els altres
éssers de l'univers una preciosa comunió universal. ” Laudato si, 211,220. Papa Francesc
Relaxació
amb sons de la natura
En els entorns
naturals es poden escoltar tota una bateria de sons ambientals que no només ens
ajuden a aconseguir un estat de calma, sinó que aconsegueixen tele
transportar-nos a llocs molt més afables i tranquils dels que ens trobem en
realitat. Us convidem a escoltar uns minuts de sons de la natura. Simplement
pel gust de relaxar-se, de començar el dia amb una bona energia. Sons àgils
però tranquils, que ens aporten minuts relaxants, portant-nos a la ment aquest
particular olor a terra mullada i projectant en nosaltres el color dels
paisatges. Deixeu-vos transportar per ells i gaudiu del moment.
SECUNDÀRIA Emocions
L'escola que reemplaça els
càstigs per la meditació
A l'escola
Robert W. Coleman, a Baltimore (Estats Units), el saló de càstig és un lloc
acollidor, tranquil, es respira calma. No hi ha cadires ni pupitres. Ni un sol
llibre. Alberga coixins encoixinats de color porpra, molts coixins, escampats
pel pis de forma aleatòria. Els nens que van allà (obligats, això sí) s'asseuen
sobre ells, creuen les cames i adquireixen una posició amb l'esquena ben dreta
i les mans sobre els genolls flexionats. Llavors, amb els seus ulls ben
tancats, comencen a meditar. És el mètode innovador que aquesta escola de
primària empra per castigar els estudiants que no responen a les normes de
comportament i convivència. Ja no hi ha càstigs: només meditació i molta pau.
Els beneficis de reemplaçar els càstigs amb aquestes tècniques són visibles:
millora la memòria i la salut mental, incrementa la concentració, redueix
l'estrès i l'agressivitat. (veure el vídeo).
Conviure amb un mateix: diàleg interior
El silenci interior
Comença per sentir la teva respiració, tranquil·la, calmada...No facis
res, només sent la teva respiració...cada cop més tranquil·la, més calmada,
permet que el teu cos respiri lliurement sense forçar la respiració ni intentar
controlar-la. A partir d’aquest moment mentalment demana a les parts del teu
cos que es relaxin escoltant el teu silenci interior. Permet que la pau del teu
silenci s’estengui al coll, a les espatlles, als braços, les cames i la resta
del cos...silenci...pau.... Silenci i pau...relaxa’t... Escolta només el
silenci dins teu, al teu voltant, només existeix el silenci. I sent el teu cos
molt relaxat, molt descansat, que s’omple d’energia i vitalitat alhora que es
manté més calmat i relaxat. (mantenir un minut en silenci) Ara inspira lenta i
profundament de nou i sent que et tornes cada cop més conscient del teu entorn,
començant a notar els sons , les olors i les sensacions físiques. Espira i obre
els ulls sentint-te relaxat, regenerat, ben despert , sentint-te millor que
abans i en forma per començar el teu dia.
El silencio es
busca, el silencio es viu, el silencio s’estima: només cal mirar l'interior i
deixar-se endur pel vent suau de l'Esperit, per la brisa suau de la respiració;
només cal mirar l'interior i adonar-se’n de la seva presència.
SECUNDÀRIA
Conviure amb els altres: confiem en els altres
Dibuixem junts
Per parelles, asseguts l’un al costat de l’altre, amb un full i un sol
llapis. Sense parlar agafen els dos junts el llapis i dibuixen en comú una
casa, un arbre i un gos. Signen el dibuix junts, sense parlar. Sense posar-se
d’acord prèviament, tots dos qualifiquen el dibuix amb una nota i l’escriuen a
peu de pàgina. Tota l’activitat es fa en silenci.
Un cop finalitzat es fa una valoració amb el grup classe, comenten com
ha anat; la facilitat o dificultat de realitzar un dibuix en comú. Si han
observat tibantor i si un ha conduït a l’altre, o si s’ha fet primer un ara
l’altre, o res d’això.
Confiar en algú és un acte de fe, no
podem assegurar en un 100% que l'altra persona no ens decebrà ni ferirà, també
perquè moltes vegades es barregen les pròpies expectatives personals que tenim
de l’altre. Malgrat això, saber que podem confiar en l'altre ens farà
sentir-nos segurs, estimats i compresos.
PRIMÀRIA
MIREM EL
MÓN
Dia mundial contra el treball infantil
Muhammed,
12 anys. Treballa en una fabrica de maons a Najaf, Iraq.
Avui 12 de juny és el dia mundial contra el treball infantil i
aprofitant aquesta data es fa una crida sobre el dret que tenen els nens a ser
protegits del treball infantil i de la violació dels seus drets humans
fonamentals. Els nens solen ser les primeres víctimes dels conflictes i les
guerres, quan les escoles són destruïdes i els serveis bàsics són interromputs.
Molts nens són desplaçats o refugiats en altres països, i són particularment
vulnerables a la tracta i al treball infantil. Milions de nens es troben en
situació de treball infantil i la única cosa que podem fer nosaltres és
conèixer aquesta situació i dir ben fort: nosaltres no hi estem d’acord!!!!!
RESPIRA
Els moments feliços
La vida està feta de petits moments i records feliços que la
converteixen en un bonic viatge. Avui us proposem un petit viatge pel curs que
s'acaba. Tanqueu els ulls i respireu profundament. Avui farem memòria i
recordarem algun dia feliç que heu tingut al cole durant aquest curs. On
estaves? A la classe, al pati,? Què estaves fent? Amb qui estaves? Perquè
estaves content? Te’n recordes? Doncs ara que ja saps quin es el dia més FELIÇ
que has tingut en el cole aquest curs deixa que els sentiments de felicitat
t’envoltin durant un minut...En silenci
Obre els ulls i comparteix amb els teus companys com va ser el aquest
dia.
CANTA
Am I to believe? / He de creure? - Hillsong United
(Fragment)
Perquè he sentit la freda pluja
córrer per la meva cara
He vist al sol aixecar-se
mentre la nit es torna dia
He sentit el riure dels nens en
jugar
Però sobretot, només visc per
dir que ...
Crec en l'amor de Déu
Les
persones que han escrit aquesta cançó creuen en Déu a través de la natura i
també a través de les persones (el riure dels nens, l’interior de les persones…).
Creuen perquè veuen la pluja , veuen com la nit es torna dia i apareix el
sol...
I tu? Què creus? Quines coses de la natura ens fan pensar en que existeix Déu?
EDUCACIÓ INFANTIL
El secret del globus
Un dia Déu va posar un globus a la terra perquè tots els que
volguessin pujar al cel a veure’l poguessin fer-ho. El globus era enorme i hi
podien cabre fins a cent persones. Van ser molts els grups que van voler
pujar-hi. Es van formar llargues cues. Però quan el globus era ple de persones
llestes per volar, no hi havia manera que el globus s’aixequés del sòl.
Ho van provar tot; des d’omplir el globus amb aire molt calent fins a
donar saltets per impulsar-lo, però no hi va haver manera.
Al final, tots van pensar que aquell globus no funcionava. Fins que va
arribar un altre grup de persones que només pujar-hi, van pujar al cel amb la
velocitat d'un llamp.
Quan van baixar de veure Déu, els altres grups van tornar a intentar
pujar, però el globus no es va aixecar ni un pam de terra. Una altra vegada
havia deixat de funcionar. Ràpidament van anar a preguntar al grup de persones
que havia aconseguit pujar al cel què és el que havien fet perquè el globus
funcionés. I ells van respondre:
- L'únic que hem fet ha estat estimar-nos com a germans. Aleshores el
globus ha pujat com un coet cap al cel.
Des d'aquest moment, tots els grups de persones que volien anar al cel
per veure Déu s'havien d'estimar com a germans. Només així el globus podia
funcionar.
Bon dia Jesús
Senyor Jesús, a qui tant estimo, t'ho demano avui com cada dia:
si us plau, ensenya'm a estimar, per a que jo també sàpiga estimar.
Amén
Atenció!!!
Tanqueu els ulls i respireu tranquil·lament. Avui farem memòria i
recordarem algun dia feliç que hem tingut al cole. On estaves? A la classe, al
pati,? Què estaves fent? Amb qui estaves? Perquè estaves content?
