Setmana del 9 al 13 de novembre de 2026

1- Junts i juntes en la missió, vivim-la amb AMOR

Infantil

A la classe som com una caixa de colors. Hi ha colors més llargs, d'altres més curts, uns de blaus i uns de grocs. Si tots els colors fossin iguals, els nostres dibuixos serien molt avorrits! Gràcies a que tots som diferents, fem un dibuix preciós.

Primària 

Incloure no és només "tolerar" o "deixar estar" algú al costat nostre. La inclusió és fer que tothom se senti part integrant del grup, valorat i amb les mateixes oportunitats per participar, aprendre i gaudir.

ESO 

La diversitat és un fet, és una realitat inevitable i coneguda, tots i totes som diferents (en origen, orientació sexual, capacitats físiques o cognitives, situació socioeconòmica, etc.).

La inclusió és un acte. És una decisió conscient de dissenyar entorns on totes aquestes diferències no només siguin acceptades, sinó valoradas con una riquesa. 

El nostre objectius hauria de ser doncs, la justícia social com a mitjà per eliminar les barreres estructurals que fan que certs grups tinguin menys oportunitats o siguin més marginats. 

2- Junts i juntes en la missió, vivim-la amb AMOR

Infantil

QUÈ HI FAN UNA ROSA I UN GRIPAU JUNTS? APRENEN L'UN DE L'ALTRE... MIREU, MIREU

Primària

 ACOLLIR       VALORAR        ESTIMAR 

Què us transmeten aquestes paraules?

ESO 

Avui demanem al Senyor que ens envolti de gent lluminosa que tingui cura de nosaltres, ens valori, ens faci riure…, persones que van encenent llum al nostre voltant i que ens demostren dia a dia que ens estimen i som importants per a elles.

Això mateix és el que ens vol transmetre “El Arrebato” amb la cançó que escoltarem. Tan de bo, també nosaltres siguem persones que irradiïn llum a tothom amb qui compartim Vida.

3- Junts i juntes en la missió, vivim-la amb AMOR

Infantil i Primària 

Us oferim aquesta imatge amb el seu corresponent missatge. 

                                                 

Relaciona’l amb les situacions de manca de PAU que ens donen actualment en el nostre món.

 ● Quin missatge ens dona?

 ● Quina és l'aportació que tu pots fer perquè el missatge pugui ser veritat? 

Hi pots anar pensant tot escoltant aquesta cançó

ESO 

El lament i el desconcert sovint són conceptes que es presenten a la nostra vida. Aquesta cançó de Ferran Palau ens ajudarà a endinsar-nos a la reflexió. Fixa’t en aquestes paraules: “I si encara respires, travessarem els marges I quan tu ja no aguantis més, doncs que respirin els altres.” 

El meu lament. Ferran Palau 

4- Junts i juntes en la missió, vivim-la amb AMOR

Acabem la setmana donant gràcies per totes aquelles persones que ens envolten i que ens estimen, i ens cuiden. 

Ens acomiadem amb un cant a a l'amor i a l'esperança!

Setmana del 3 al 7 de novembre de 2026

 

Setmana del 3 al 7 de novembre de 2026

Aquesta setmana celebrem la festa del  Pare Francesc Palau, fundador de les Germanes Carmelies Missioneres. És una celebració molt important per a nosaltres com a membres de la comunitat educativa.

1- Junts i juntes a la missió, vivim-la amb AMOR

Infantil 

Primària  i E.S.O

En el següent video veurem una cosa increíble: un simple gest de solidaritat pot canviar el món de manera positiva.

2- Junts i juntes a la missió, vivim-la amb AMOR

Pare Francesc Palau

3- Junts i juntes a la missió, vivim-la amb AMOR

Infantil, Primària i E.S.O.

Avui és un dia diferent a la nostra escola. Celebrem la festa del nostre fundador, el Pare Francesc Palau.
El Pare Palau no era un home de discursos teòrics; era una persona d'acció, valenta i compromesa amb la gent del seu temps.

Tenim present el lema 'Junts en Missió, Viu-la' i l’enllaçem amb la seva tasca , la missió no és una feina avorrida ni una tasca individual; és una crida a estimar, a cuidar de la nostra 'Casa Comuna' (el medi ambient, els nostres companys, les nostres famílies) i a ser solidaris amb qui més ho necessita.

Francesc Palau va viure apassionat per Déu i pels altres. Avui, la nostra missió a l'escola és crear germanor, escoltar el company que està sol, respectar les diferències i construir un món més just, és saber quin paper jugo jo en el meu grup, a la meva classe i a la meva vida. Avui dediquem aquesta estona a connectar amb aquesta idea.

Setmana del 26 al 30 d'octubre de 2026

 

        SETMANA DEL 26 AL 30 D'OCTUBRE DE 2026

Mt 22,34-40. Tots tenim una cosa valuosa d'oferir als altres. Quan la nostra ment i el nostre cor caminen junts, els nostres talents i petits gestos quotidians poden convertir-se en una expressió autèntica d'amor. Potser el més important no és sol el que fem, sinó descobrir l'amor que ens mou a fer-lo. I si fóssim més conscients de l'amor que ja ens habita?

1- Junts i juntes, vivim la SOLIDARITAT.

Infantil y Primària

Un fuster, un dia, es va posar a construir una escala. Va passar un veí i va veure el que feia i li va dir: -Si em regalessis un petit esglaó, tu podries seguir pujant i a mi em serviria per escalfar-me a l’hivern.

El fuster es va gratar el cap i l’hi va donar. El veí, agraït, se n’anà tot content. Després en va venir un altre i li va explicar que, si li proporcionava uns quants esglaons, podria treballar i mantenir als seus fills. El fuster no va dir que no, i va regalar-li el que li havia demanat, cosa que va fer feliç i content aquell home. El fuster va continuar la seva tasca. Aleshores va passar per allà una pobra dona que li va demanar un tros de fusta, ja que necessitava urgentment arreglar la paret de casa seva per on entrava el vent i el fred.

El fuster també va accedir-hi i aquella dona se’n va anar contenta i agraïda. En van venir d’altres i el fuster a tots atenia i els obsequiava amb el que li demanaven. Aquell hivern era molt fred i la necessitat era molt gran i el fuster donava a tothom trossos de l’escala i la feien servir com a llenya per escalfar-se.

I deia: - No ho entenc. La meva escala cada cop és més curta i jo, en canvi, veig més a prop el cel !!!

ESO  

La cançó «Nobody Knows You When You're Down & Out» explica com una persona plena de diners estava envoltada d'«amics», però quan es va quedar a la ruïna, tothom li va donar l'esquena.

No cal tenir una fortuna per viure això: vivim en una societat dominada pel postureo, els likes i l'aparença. Sembla que si no ens va tot bé o no tenim coses de marca, no existim.

Aquest clàssic del blues ens deixa tres lliçons clares:

Popularitat vs. Amistat: Qui s'apropa a tu pel que tens o aparentes, marxarà quan no ho tinguis. Els amics de veritat es queden quan les coses van malament.

La trampa del valor extern: Els diners, la roba o els seguidors no defineixen qui ets. El teu valor com a persona no canvia si estàs «a zero».

El que no es pot comprar: L'empatia, la lleialtat i la pau mental no tenen preu ni es poden ensenyar a les xarxes.

2- Junts i juntes, siguem SOLIDÀRIES. 

Infantil i Primària

La Maria Castanyera és una senyora gran que ajudem entre tots a recollir les castanyes i deixar els caragols al bosc.

La Duna ens explica que la tardor és una època de l'any que es prepara per a l'hivern on sembla que la natura pren un son que el durà a la primavera, on tots els arbres i flors brotaran de nou i tot s'omplirà de color i arribarà l'estiu.

ESO  

3- Junts i juntes, vivim la SOLIDARITAT. 

Infantil

La tardor és una època de l'any que es prepara per a l'hivern on sembla que la natura pren un son que el durà a la primavera, on tots els arbres i flors brotaran de nou i tot s'omplirà de color i arribarà l'estiu.

Aquí teniu el conte de La Castanyera escrit per l'Anna Alonso.

Primària

Avui us volem recordar que sou uns SUPERHEROIS i SUPERHEROÏNES. Podeu aconseguir tot allò que us proposeu amb constància!  ETS MÉS FORT/A I MÉS VALENT/A D’ALLO QUE CREUS ! Aquesta cançó us ho recorda.

ESO  

Tots Sants ens recorda el cicle de la vida. Podem relacionar el cicle de la natura amb el cicle de la persona. Provem-ho? Escolteu aquesta CANÇÓ i intenteu trobar aquesta frase:

4- Junts i juntes, SOLIDÀRIES en la nostra missió.

Amb la tardor arriba una Festa tradicional cristiana que és Tots Sants on amb la família recordem les persones que ja no estan entre nosaltres i que ens estimem. És per aquest motiu que moltes famílies la nit de l'1 al 2 de novembre (o algunes del 31 d'octubre a 1 de novembre) s'ajunten menjar panellets, moniatos o castanyes i l'endemà visiten els cementiris i els porten flors. Aquesta nit és un record i homenatge als que ara no hi són i que estimem i hem estimat tant.

Tots Sants és una festa d'arrel cristiana que s'ha convertit en "Castanyada" a les escoles i mengem castanyes i panallets amb els nostres amics al pati de l'escola, ens difressem de "marrameus" i "castanyers" i ballem tots junts al so de les millors danses d'aquests dies de Tardor.

Infantil y Primària

L'origen de la Castanyada

ESO  

Diumenge és la festa de Tots Sants. Aquesta celebració té com a objectiu recordar a totes aquelles persones que, malgrat no han estat declarats com a sants de manera oficial, han viscut una vida plena, de servei a Déu i als altres. És a dir, exemples a seguir que sempre hi són al nostre costat. Els cristians els anomenem sants, els jueus “justos”. Sigui com sigui, tots tenim l’oportunitat de deixar petjada i donar sentit a la nostra vida.

Setmana del 19 al 23 d'octubre de 2026

 

 Setmana del 19 al 23 d'octubre de 2026

Mt 18,21-35. La rivalitat ens enfronta; el perdó ens permet mirar a l'altre d'una manera nova ajudant-nos a deixar enrere el ressentiment i a obrir un camí cap a la reconciliació. Què canvia quan deixem de competir i som capaços de mirar a l'altre d'una altra manera?

1- JunteS en la missió de la Solidaritat

Infantil

Avui us presentem una rondalla on l’esforç i el treball en equip també 

reflecteixen una mirada de servei i SOLIDARITAT. 

Ajudar als altres sovint implica esforç i compromís.

Primària    

Una mirada de servei i solidaritat, implica esforç.

Si entrenes l’esforç personal serà més fàcil esforçar-te per ajudar els altres.

El el curtmetratge següent, la margarida, després de l’esforç personal està més

valenta i preparada per ajudar els altres.

ESO

Una mirada de servei i solidaritat implica esforç.

Heu parat mai a pensar com t’esforces en fer les coses? 

Avui et convidem a pensar en quina és la teva actitud l’estudi. 

Per això, proposem el text de les 4 lleis de l’esforç.  

Quina resposta podem donar a la pregunta?

2- JunteS en la missió de la Solidaritat

Infantil i 1r, 2n i 3r de Primària    

A vegades, una tempesta d'emocions ens emboira el cap.  

Aquestes tempestes arriben de sobte i poden portar núvols, pluja i trons. 

Sembla impossible frenar-les però aquest conte ens pot ensenyar a gestionar les enrabiades i els sentiments negatius. 

4t, 5è i 6è de Primària i ESO

Avui descobrirem on neixen les emocions... 

Saber-ho, ens pot ajudar a comprendre millor als companys/es, germans/es, els nostres familiars o algú que camina pel carrer, al nostre costat. 

També ens conèixer-nos més a nosaltres mateixos/es!

3- JunteS en la missió de la Solidaritat

Infantil i 1r, 2n i 3r de Primària    

Hola, amics i amigues!

Em dic Frans. Soc d'un país que es diu Holanda i soc jesuïta. Farà molts i molts anys, vaig viatjar a un país anomenat Síria. Allà vaig trobar la meva segona casa! Vaig fer molts amics: nens, nenes, avis i veïns. Tots ens estimàvem molt i compartíem juganotes i molts moments bonics.

Un dia, malauradament, hi va haver una guerra molt trista. Hi havia sorolls forts, les cases es feien malbé i gairebé no hi havia menjar. Molta gent tenia por. Alguns em van dir: "Frans, marxa a un lloc segur!". Però jo vaig decidir quedar-me. Com havia de deixar sols els meus amics quan més em necessitaven?

Jo també tenia por, però l'amor per ells era molt més gran. Ens ajudàvem els uns als altres, compartíem el poc que teníem i ens feiem abraçades fortes. Jo sabia que, tot i que hi hagués foscor, la gent bona sempre podia portar una mica de llum i esperança.

I sabeu una cosa? De vegades hi ha persones que tenen tant i tant de dolor o de ràbia al seu cor que fan coses molt dolentes. Un home em va fer molt de mal i la meva vida a Síria es va acabar. Però si us plau, no us enfadeu amb ell. Enfadar-se només fa que hi hagi més tristesa. En comptes d'això, podem pensar que aquesta persona necessita molta ajuda per curar la ràbia que té a dins.

Jo ja no hi soc per ajudar-lo, però vosaltres sí que podeu repartir amor! Quina sort! Perquè l'amor no s'acaba mai, sempre continua.

I ara, us faig un parell de preguntes per pensar un mica:

• Us heu sentit mai tristos quan heu vist un amic o algú de la família patir i no sabíeu com fer-li un petó de xocolata per curar-lo?

• Quan us enfadeu amb un amic o amiga a l'patio de l'escola, us costa molt tornar a fer una abraçada i fer la pau?

Diumenge passat hem celebrat una festa molt especial que es diu Domund. Ens recorda que totes les persones ens podem cuidar, ajudant-nos com bons amics sense deixar ningú sol. Aquesta llum bonica pot començar avui mateix, a la vostra classe o a casa vostra, fent un somriure o donant la mà a algú que ho necessiti.

Que tingueu un dia ple de somriures!

4t, 5è i 6è de Primària i ESO

Bon dia!

Em dic Frans van der Lugt. Soc holandès i jesuïta. Fa gairebé cinquanta anys vaig arribar a Síria de missió i allà vaig trobar la meva llar. Vaig compartir la meva vida amb musulmans i cristians, joves i grans, que de mica en mica es van convertir en veïns, amics, gent que estimava.

Llavors la guerra va arribar a Homs. Els bombardejos van destruir edificis, escassejava el menjar i moltes famílies van quedar atrapades. La por i la incertesa ho van envair tot.

Em van preguntar si volia marxar. Però com havia d'abandonar els qui havien compartit amb mi tants anys just quan més patien? M’hi vaig quedar no perquè no tingués por, sinó perquè aquelles persones ja formaven part de la meva vida. El seu dolor també era el meu. I és que fins i tot enmig de la guerra, continuàvem trobant motius per estar units. Musulmans i cristians compartíem dificultats i ens ajudàvem. Jo creia profundament que l'odi no havia de guanyar, que fins i tot en la foscor podia quedar una mica d'esperança.

El 7 d'abril de 2014, un home va trucar a la porta de casa nostra. Quan vaig anar a obrir, em va disparar. Així va acabar la meva vida a Homs, la ciutat on havia viscut durant gairebé cinquanta anys.

Ara, potser et puc demanar una cosa. Si us plau, no t'enfadis amb aquell que em va matar. Això només provoca més dolor i més odi. Però pots sentir-te trist per la distància que hi havia entre l'home de la pistola i jo. Estic trist perquè no vaig tenir temps d'escoltar el dolor que portava al fons del cor. Aquest dolor devia ser enorme. Tan enorme que va ser capaç de matar algú.

I ara, qui s'encarregarà de curar-li les ferides?

Jo ja no ho puc fer. D'altres sí. Tu sí.

Perquè l'amor continua!

Simplement continua.

• Has sentit mai por o impotència en veure patir algú que estimes i no saber com ajudar-lo?
• Quan algú et decep o una amistat es trenca, què et costa més: acostar-t'hi de nou, perdonar o tornar a confiar?

Diumenge passat hem celebrat els 100 anys del Domund, que ens recorda aquells que entreguen la vida acompanyant altres pobles. Ser missioner no és només anar a ajudar: és compartir la vida fins a sentir que els altres ja formen part de tu. Jesús ens convida a no deixar sola cap persona en el seu patiment. Aquesta llum pot començar avui, amb algú que necessita que estiguis al seu costat enmig de la seva guerra.

Que tinguis un bon dia.

4- JunteS en la missió de la Solidaritat