Setmana del 19 al 23 d'octubre de 2026
Infantil i 1r, 2n i 3r de Primària
Hola, amics i amigues!
Em dic Frans. Soc d'un país que es diu Holanda i soc jesuïta. Farà molts i molts anys, vaig viatjar a un país anomenat Síria. Allà vaig trobar la meva segona casa! Vaig fer molts amics: nens, nenes, avis i veïns. Tots ens estimàvem molt i compartíem juganotes i molts moments bonics.
Un dia, malauradament, hi va haver una guerra molt trista. Hi havia sorolls forts, les cases es feien malbé i gairebé no hi havia menjar. Molta gent tenia por. Alguns em van dir: "Frans, marxa a un lloc segur!". Però jo vaig decidir quedar-me. Com havia de deixar sols els meus amics quan més em necessitaven?
Jo també tenia por, però l'amor per ells era molt més gran. Ens ajudàvem els uns als altres, compartíem el poc que teníem i ens feiem abraçades fortes. Jo sabia que, tot i que hi hagués foscor, la gent bona sempre podia portar una mica de llum i esperança.
I sabeu una cosa? De vegades hi ha persones que tenen tant i tant de dolor o de ràbia al seu cor que fan coses molt dolentes. Un home em va fer molt de mal i la meva vida a Síria es va acabar. Però si us plau, no us enfadeu amb ell. Enfadar-se només fa que hi hagi més tristesa. En comptes d'això, podem pensar que aquesta persona necessita molta ajuda per curar la ràbia que té a dins.
Jo ja no hi soc per ajudar-lo, però vosaltres sí que podeu repartir amor! Quina sort! Perquè l'amor no s'acaba mai, sempre continua.
I ara, us faig un parell de preguntes per pensar un mica:
Us heu sentit mai tristos quan heu vist un amic o algú de la família patir i no sabíeu com fer-li un petó de xocolata per curar-lo?
Quan us enfadeu amb un amic o amiga a l'patio de l'escola, us costa molt tornar a fer una abraçada i fer la pau?
Diumenge passat hem celebrat una festa molt especial que es diu Domund. Ens recorda que totes les persones ens podem cuidar, ajudant-nos com bons amics sense deixar ningú sol. Aquesta llum bonica pot començar avui mateix, a la vostra classe o a casa vostra, fent un somriure o donant la mà a algú que ho necessiti.
Que tingueu un dia ple de somriures!
- Has sentit mai por o impotència en veure patir algú que estimes i no saber com ajudar-lo?
- Quan algú et decep o una amistat es trenca, què et costa més: acostar-t'hi de nou, perdonar o tornar a confiar?
Diumenge passat hem celebrat els 100 anys del Domund, que ens recorda aquells que entreguen la vida acompanyant altres pobles. Ser missioner no és només anar a ajudar: és compartir la vida fins a sentir que els altres ja formen part de tu. Jesús ens convida a no deixar sola cap persona en el seu patiment. Aquesta llum pot començar avui, amb algú que necessita que estiguis al seu costat enmig de la seva guerra.


